O de com l'Estat vol saber exactament fins a quin punt estàs fotut abans de donar-te res
Bé. Resulta que un home de cinquanta anys, ex-director de CEE, novel·lista i portador d'un ronyó trasplantat des de l'any dos mil, ha decidit que ja és hora de posar per escrit tot allò que el seu cos porta dècades intentant comunicar-li a la Seguretat Social mitjançant el llenguatge universal del deteriorament orgànic progressiu.
L'informe diu que té un filtrat glomerular de tretze mil·lilitres per minut. Per a qui no siga nefròleg, açò vol dir que els seus ronyons filtren la sang amb l'entusiasme d'un colador de Mercadona. El llindar per a la diàlisi és deu. Estem a tretze. Una mica de paciència, que tot s'aconseguix.
A banda del ronyó, l'informe recull, amb la meticulositat d'un arxiver que treballa a urgències, les següents patologies: Colangitis Esclerosant Primària, cardiopatia isquèmica, necrosi avascular de les dos malucs, osteoporosi, anèmia crònica, ceguesa de l'ull esquerre per retinitis CMV, hiperparatiroïdisme, trastorn ansiosdepressiu amb ideació autolítica documentada, i infeccions de repetició. En resum: un home plurisistèmic. Un home que ha decidit no limitar-se.
El document, elaborat amb una serietat que el pacient mai ha tingut sobre si mateix, conclou que caldria sol·licitar la Incapacitat Permanent. Cosa que, vista la llista anterior, és una mica com concloure que a un edifici en runes caldria potser posar-li un senyal d'obres.
Però clar: l'Estat no ho veu així de fàcil. L'Estat necessita papers. L'Estat necessita que el teu hepatòleg escriga un paràgraf dient que treballar et fa mal, com si no fos evident que un home amb FG tretze, dos malucs de ceràmica i un ull que ja s'ha jubilat potser no és el candidat ideal tinga dificulltats per a carregar neveres industrials en un hotel de cinc estrelles, que és, efectivament, on estava treballant fins al febrer.
Hi ha tres opcions de pensió. La Total, l'Absoluta i la Gran Invalidesa. Cada una és millor que l'anterior però requereix estar pitjor. És un sistema molt coherent amb si mateix.
El més tràgic de tot, o potser el més heroic, és que el mateix informe recull que aquest home té un projecte empresarial en marxa: excursions per a pacients amb malaltia renal crònica, seleccionat per la Fundació Adecco. Un home a les portes de la diàlisi que vol organitzar viatges per a gent que també va a la diàlisi. Si açò no és estoïcisme aplicat, que vinga Marc Aureli i ho millore.
El document conclou amb una frase que resumix perfectament la situació: "Lo más urgente de todo: un abogado especialista."
I té raó, l´informe. Tota la raó.
Però de moment, el malalt és a casa, amb les finestres obertes a la nit, escrivint un capítol de la seua novel·la sobre heretges medievals, catàrs i flascons alquímics, amb la llista de medicaments damunt la taula com qui té un retaule de sants de capçalera.
