COCEMFE - DisOrgànic

Hui s'ha fet visible un logo que em representa:

El que hi ha, és quasi invisible als ulls i fins fa deu minuts no tenia ni idea de l’efecte que produiria en mi. Un símbol.
Abans era com sí fos que sí, però alhora semblava un no.
.
Tot passa baix la pell, darrere les parpelles, dins els ossos…. d'amagat, i això no obstant, no lleva que la vida a causa d'això tinga les seues cosetes peculiars.

Així que hui somric. Ja veus tu! No m'imaginava mai que un dibuixet, que em reconeix com a pertanyent a un grup, em fes posar tan content.

Mil gràcies a COCEMFE per haver estat el promotor d’aquesta iniciativa. Segur que com jo, hui, hi ha més gent somrient, sentint-se reconeguts i integrats en un univers tan divers com és el de la discapacitat.

Article de presentació: https://www.cocemfe.es/informate/noticias/cocemfe-presenta-en-41-ciudades-el-simbolo-internacional-de-la-discapacidad-organica/

El dia d'abans d'anar a consulta

Demà em miren per dins. Pujaré a la tercera planta i em llegiran les entranyes en un ritual que es remunta a fa més de vint anys, època en la qual van començar les meues visites al “tipi de l’home medicina”, que no és més que un eufemisme per a referir-me a l’hospital.

Em sent com una gallina morta de por en mans d’un curandero. No és una sensació desconeguda. Cada tres mesos em llegeixen les entranyes perquè és l'única manera de que tenen d'endevinar-me el futur. 
I cada tres mesos faig el gallina durant el temps immediatament previ a la consulta. La meua vida és així: cal posar-hi d'ous.

foto: internet