700 dies de la Biblioteca de Lymus - 2ª Part

Com que parlar de la Biblioteca de Lymus en una sola publicació (Aquí la 1ª PART ) era una cosa embafosa, ací et porte la segona part:

Després de llegir el que vaig escriure ahir, la pregunta natural és:

— No serà que no saps ressenyar?


Tens tot el dret del món a fer-te aquesta pregunta.
En dos anys he aprés un poc el que fan els altres i gairebé tots els blocs de ressenyes segueixen el mateix esquema. Jo no he estat capaç de seguir-lo, potser, si tens ganes de posar-t’hi et serviran aquests consells universals 

COM ES FA UNA RESSENYA  PROFESSIONAL

• Primer cal anotar en una llibreta les primeres impressions.  Què et diu el títol? Què et diu la portada?

• Després cal fer una lectura amb un llapis al costat, anotant tot allò que consideres rellevant. 

• En acabar el llibre cal fer el resum i sols al final donaràs la teua valoració, això sí, seguint un esquema més o menys establert. La idea és que ha de semblar molt erudit o molt professional (si segueixes l’esquema Resum + Valoració, és més professional que si valores directament i resumeixes al final)

Per fer-ho bé has de respondre a les  preguntes d'aquest decàleg:

1. L’estil literari és adequat per al gènere?
2. La història té incoherències? 
3. Es pot empatitzar amb els personatges? 
4. La història és coherent o té errades? 
5. Enganxa? 
6. La narració és fàcil de comprendre? 
7. L’argument és previsible o té canvis inesperats? 
8. A qui pot agradar aquesta obra? 
9. L’estil de l’autor et recorda a un altre? 
10. I finalment dir si t’ha agradat i per què i si no ho ha fet explicar també el perquè.

Com pots veure els esquemes de les ressenyes que triomfen estan molt encotillats i deixen poc espai per a expressar-te en termes més lliures sobre què has sentit en llegir:

Com llegies? Quina olor feia el llibre? On has llegit el llibre? Aniries de marxa amb el protagonista? Has aprés alguna cosa? O aspectes que van més enllà de la història,com la tipografía o com la dedicatòria, què et transmet? (jo sempre llegisc les dedicatòries doncs dins d’elles hi ha sovint les vertaderes motivacions per les quals un autor escriu). 

Un punt important per a qui ens agrada escriure és llegir amb ulls d’escriptor, fixant-se en el vocabulari, en les figures literàries..., de vegades les meues notes sobre un llibre se centren en algun d’aquests aspectes.

Finalment la meua valoració de la Biblioteca de Lymus és bastant deficient com a bloc de ressenyes literàries però em funciona com a diari de lectures a més em fa sentir còmode, que és important.

I bé, gràcies per llegir fins aquí. Ara,  si vols, inclús pots seguir a la Biblioteca pel Google clicant (aquí) Serà per enllaços!!