Surrealisme - Berto Romero

Sòc fan del surrealisme. De Breton i dels quadres de Dalí. Sempre m´han agradat.

Viure a ma casa té moments surrealistes que nosaltres hem normalitzat. Fins i tot crec que els meus escrits solen tenir tints surrealistes. 

La frontera entre el món oníric i el surrealisme és difosa.

En el llibre "Lo que vendría a ser la Historia de España" del Terrat, he trobat aquest textet de Berto Romero en el que parla del surrealisme.

Trobe que també té cabuda en aques apartat del bloc "Escrits en una nit de tempesta":

Diu així:

Hui en dia, l´adjectiu surrealista, ja devaluat, s´aplica llegerament. S´utilitza amb generositat, sense pensar (i talvolta siga eixe el triomf últim d´aquest: que s´aplique inconscientment). Les mares diuen, «que car està tot. Anar a comprar s´ha tornat surrealista!» Els polítics tíldende surrealistes les declaracions dels seus adversaris. Tot allò estrany, inclús lo mínimament excèntric, és susceptible de ser etiquetat com surrealista.

Exemple: en la cua per entrar a una discoteca. Si el porter fa esperar massa a la concurrència, o nega l´entrada a algú per la seua forma de vestir, amb frequència algú exclama: «això és surrealista!» Alto! Això pot ser una inconveniència, però no és surrealista. Si el porter et nega l´entrada posant-se en pompa i exclamant per l´anus «bresquilla en zel!» a l´hora que del mateix emergeix un centaure que t´enfila i et porta en l´aire fins a un niu d´avispes amb la cara de Luis Aguilé, començem a parlar de surrealisme,

L´exercici diari del surrealisme no fou fàcil i degué de suposar per als seus activistes una disciplina esgotadora i desgastant. Ser un surrealista a temps complet com ho foren Dalí o Breton sense dubte resultava graciós durant un rato, però, tota la vida? Devíen acabar esgotats, fets pols, caent rendits com bebes exhausts al final de cada dia.

Eixe Dalí en bata i sabatilles d´anar per casa, prenent un cola-cao calent en la seua residència de Cadaqués, repassant el dia amb Gala. «Què tal el teu dia, Divíno?» «Doncs mira, hui he fet una performance en la que m´untava de pintura l´escrot per a després imprimir-ne la forma sobre l´esquena d´unes models. Després he soltat tres oques per la delegació d´Hisenda i he corregut en conill pel camp de golf. Per la vesprada he pintat un altre d´eixos quadres obsesivament detallats que faig jo, he contestat en francés a una entrevista en anglés i acabe d´extrure´m una boleta de molla de pa de l´ureter, la qual m´havia col.locat allí fa sis hores.» «T´apeteix menjar profiterols sobre el meu ventre, Salvador?»« No, per favor. Necessite desconnectar. Portam les factures, que vaig a quadrar la contabilitat un rato abans d´anarme´n a dormir, que després em pose a somiar i torne a estar liat»

VIP By Ben Goossens