Assaig - Les ànimes bessones.

Existeixen les ànimes bessones?

M'estranyaria que algú no s’haja fet alguna vegada aquesta pregunta.

S’anomenen ànimes bessones a aquelles persones que has trobat en el teu camí i amb les quals has sentit una connexió molt profunda. 
Encara que habitualment s’associen les ànimes bessones a l’amor —les anomenen mitja taronja— segons les fonts consultades, hi pot haver amistat entre les ànimes bessones. 

Fot: Pixbay.com

Fins ací tot perfecte..., en el terreny de les hipòtesis.

Quan busques informació científica sobre elles et trobes que qui parla d’ànimes bessones ho fa sempre des d’una perspectiva religiosa o esotèrica. De fet, buscar el concepte per Google et dóna 94.800 resultats i les quatre primeres pàgines amb el text exclusiu: “Ànimes bessones”. Però la cosa es dispara en una recerca en castellà. “Almas gemelas” et dóna, hui en dia, quasi 16 milions de resultats, i les 17 primeres pàgines sols amb el concepte: “Almas Gemelas”! Pots reflexionar sobre aquest punt i donat que "ànima" és un concepte religiós, pots pensar en els efectes de l’herència catòlica de la “conquesta” espanyola d’Amèrica.

Però els articles es mouen tots en el terreny de les suposicions i és que de fet no sembla haver-hi evidències científiques. 

Foto: pixbay.com

Personalment, jo atribuïsc aquesta sensació d’empatia i afinitats profundes a les vibracions. Sabem per la física quàntica que les partícules vibren, que en realitat l’Univers sencer vibra a diferents longituds d’onda. I si tot vibra, pot ser que en algun moment dues persones que estan en sintonia, com dos emissors i receptors emetent en la mateixa freqüència, es troben, en l'espai i el temps. 

Vols dir que pots ser ànima bessona de Hitler? Probablement, si ets profundament antisemita, t’han rebutjat dues vegades de l’acadèmia de Belles Arts de Viena i has perdut la primera guerra mundial junt amb algun tret de caràcter més, sí, per què no? Pense que de Hitlers deu haver-ne milers. El que passa és que les circumstàncies i l'època (espai i temps) no els són favorables per apoderar-se del control d’alemanya.

Però filem més prim. Pensem que milions de persones en el món no poden estar equivocades, ja que són milions els éssers humans que creuen en l’ànima i per deferència — fixat que parle d’éssers humans, sembla que els animals no tenen tan desenvolupat el sentit de donar-se maldecaps a un mateix..., però el perquè seria un altre tema— per deferència, anava dient, caldria potser plantejar-se l’existència d’algun factor més, o si més no, tractar de veure l’assumpte des d’una altra perspectiva:

 Anem a afirmar que hi pot haver alguna cosa relacionada amb la nostra essència més profunda (1). Una ànima que empatitza amb altres ànimes.

Oix! De pensar-ho....

Haig de reconéixer que, a mi particularment, m’agrada més pensar en la certesa d’aquesta segona hipòtesi, la trobe més romàntica i esperançadora (2). Ànima bessona és un concepte poètic per se.

És trist buscar ànima bessona al Google i que apareguen pàgines d'esoterisme o articles, de millor o pitjor factura, però no concloents. El que hauríem de trobar són els grans tractats de poesia. És trist que no apareguen els més bells poemes d’amor i d’amistat perquè, com he dit, les ànimes bessones són per a mi poesia. Poesia de la natura. Vibracions harmòniques perfectes de l'aquí i de l'ara de dues persones. Pensar que hi ha alguna mena de lligam especial i molt intens en dues persones, un lligam espiritual... és francament molt romàntic i bonic. Molt més que pensar que som una cadena d’aminoàcids vibratoris amb experiències i inquietuds similars, per molta versemblança que puga tenir aquesta última la hipòtesi.

Ja que hi som, apliquem el mètode científic a la afirmació que sí que hi ha un lligam espiritual entre dues persones amb una experiència personal:

L’altre dia, després de 18 anys sense saber l’un de l’altre, em vaig reunir amb una ànima bessona. Tal qual. I vaig saber que ho érem de seguida i entre altres coses perquè no va caldre posar-nos al dia de res. De fet no vam parlar de nosaltres, ens centrarem en projectes que, per atzars de la vida, compartim de nou i puc assegurar que la sensació era de benestar, de fet semblava que ens coneixíem molt bé, (no! No semblava, ens coneixíem molt bé), com si no hagués passat el temps.

Com si no hagués passat el temps...

El temps... les vibracions..., la física... tal volta la clau està ací.

Foto: Pixbay.com

(1)-Alguna cosa que  sospite té relació amb el nostre diàleg intern

(2)- l’esperança és el que la humanitat sempre ha buscat en aquesta vida aparentment dramàtica. Esperança és el que ens ofereixen totes les religions. Casualitat o necessitat?