Feliç vida!

Les felicitacions d'any nou

Què fa que un any siga fantàstic?

Podria respondre que les experiències són determinants a l’hora de fer balanç. No m’equivocaria. N’hi ha que deixen una empremta inesborrable i n’hi ha que deixen una cicatriu, igualment indeleble. Les experiències viscudes són les que ens faran valorar el període comprés entre un cap d’any i l’altre. 

Però, no ens enganyem, no trobeu que el fet de fer balanç dels anys a finals desembre no és més que un convencionalisme mercantilista? Com qui tanca la comptabilitat d’una empresa? Com qui fa una liquidació?

Jo ho trobe cada cop més alienant.

De fet crec que el millor que ha fet un u de gener és la cançó dels U2, New Year's Day:

Però a banda d'aquesta simpàtica melodia,  eixa idea de que l’u de gener és com si encetàrem una nova vida és un error i ens serveix d’excusa per a deixar de fer coses, sobretot coses difícils.

Si prenem aquesta perspectiva tan humana i l'apliquem als animals trobem resultats curiosos:

El meus dos gats joves diran que l’any ha estat fantàstic. Però han nascut a mitjans de 2018 de manera que encara no poden fer un balanç anual com a tal. Per a Pims, l’altre gat, també ha estat un any fabulós: menjar, nona i rondes nocturnes a un ritme de 24/7 i sense obligacions motiu pel qual l’u de gener li la porta fluixa. 

La gossa ha gaudit de la muntanya i a novembre ha destrossat una porta de fusta nova però no l’imagine dient: «Entesos, humà, tinc el vici de fer a tires les portes noves, el dia u de gener ho deixe!» No l’imagine perquè sé que li sap greu en el moment que se n’adona. En el moment exacte, que és el lloc on viu; ella i els gats. No viuen en el futur ni en el passat. Això ho fem els humans que ens encanta complicar-nos la vida.  El moment actual és el lloc on vivim tots. Comptabilitzar els anys siga per aniversaris o per dates concertades serveix per a calcular el que et correspon de jubilació, per a encarir-te l’assegurança i per un munt de tràmits que en realitat poc tenen a veure amb viure el moment. Cal gaudir de totes les experiències. Cal provocar-les. Cal arriscar-se a viure i sobretot cal viure molts moments i si és amb les persones, millor que millor.

D’entre totes les experiències en vull destacar una. Fa sis mesos que vaig enterrar un amic de la quadrilla. El primer. A voltes pareix que ens veiem a nosaltres mateixos en aquest món tota la vida i que aquesta serà molt i molt llarga i deixem per a demà les coses. Per a demà deixar de fumar, per a demà demanar disculpes a aquella persona, per a demà perdre pes... o tot plegat per a cap d’any.

La nostra mort hauria de determinar allò que fem. Si hi pensarem més en ella, viuríem molt més intensament, amb més qualitat de vida, seríem més feliços, més respectuosos amb les altres persones (o millor: amb els altres éssers vius) que també viuen en aquest món, i bé, ... Com a felicitació de cap d’any, enguany està quedant-me ben estranya, però tinc una vida fantàstica i així em plantege viure, la poca o molta que em queda per davant.

Espere que, al final d’aquesta, es note que hi arribe havent viscut, amb somriure d’orella a orella i qui em recorde que estiga segur que la vaig viure amb intensitat, i a fer la mà els anys! Visca el moment en el qual estic escrivint això per a donar-vos les gràcies a tots, familiars i amics, reals o virtuals, nous i vells, pels moments que em feu passar i pels que estan per vindre. I que si alguna cosa ens pot sense dubte alegrar del canvi d’any, és que l’acta de defunció posarà un número més, i per una  qüestió de probabilitats això és un èxit tan increïble que hauríem d'estar felicitant-nos a cada moment.