Truquets per a escriure contes curts - Kurt Vonnegut

Bon dia, bona gent!

T’escrivia ahir una entrada perquè estava, com diuen al meu poble; "pudent". 

T’assegure que no tenia massa clar el perquè i atribuïa aquest estat al doloret incòmode i sostingut que em regala detant en tant el meu cap de fèmur. Quasi mai no prenc medicaments per tal de calmar els dolors que em venen i com que per a mi, la millor medicina són les lletres, vaig voler escriure. Llavors em vaig trobar, desesperat, dins del firmament de carpetes i subcarpetes que és el meu portàtil i en lloc de posar-me content, perquè estava guarint-me a base d’oracions (de les que es fan quan jugues amb el llenguatge, no de les altres), em vaig veure desbordat pel caos. Sense saber què collons em passava vaig escriure eixe post sense massa trellat.

Era com quan està a punt de sortir-te un gra. Un de gros. Sents un dolor molest i punyetero durant uns dies i de sobte, nyas! Ací tens una banya!

Hui t’escric per dir-te, tot content, que ja m’ha eixit el gra. Un de ben bonic. Amb data de termini inclosa. El difuminat tema que comentava sobre un omnipresent dolor al maluc dret i la dissertació sobre el caos de carpetes i subcarpetes sols pretenia fer-me comprendre una cosa: 

Que «Necessite escriure eixe conte!»

 I, un cop definit l’objectiu, un cop vist el granet, ha aparegut la data per a un nou projecte     literari: El pròxim 2 de maig hauré d’haver enllestit el tercer conte que, des de principi d'any, he escrit amb intencions que van més enllà que les d’omplir carpetes i subcarpetes i crear caos en el meu portàtil.  

 
Pot ser, si passeges pel bloc, trobaràs, en la pestanya “Son somnis” alguns relats que de tant en tant em dóna per escriure tot i que alguns ja no es troben en ell per haver passat a formar part d'altres projectes. 

La pestanya "Son somnis" està per tant condemnada a desaparèixer.
  

I ja que m’he posat amb això dels contes curts, per què no compartir amb tu  alguns trucs per a escriure’ls!
Qui va escriure els següents truquets va ser Kurt Vonnegut (1922-2007), un mestre nord-americà, afiliat a la ciència-ficció, però també a la sàtira. Segons ell: 

L’error més habitual entre els escriptors novells, és en realitat un problema de disseny.

L’escriptor inexpert, entre els que m’incluisc, és barroc, s’enamora del seu discurs, abusa dels adverbis, anestesia al lector amb descripcions, no utilitza la paraula per a contar una història sinó la història com vehicle del llenguatge; és, en definitiva un demiürg insegur.

Afortunadament, totes aquestes deficiències poden superar-se amb el temps. L’ofici d’escriure no és diferent de cap altre, en el que l’experiència és insubstituïble.

Vejam aquí eixos consells puntuals que va deixar Kurt Vonnegut sobre el fascinant ofici d’escriure històries:

1- Temps
¿Com reaccionaries si un complet estrany abusa del teu temps? Doncs bé, tu ets el complet estrany per al lector. No el faces perdre el temps.


2 – Personatges
Dóna-li al lector almenys un personatge amb el qual puga identificar-se

3- Personatges (bis)
Tot personatge deu de “desitjar alguna cosa” Si no desitja res, no mereix participar en la història

4- Acció
Cada paràgraf ha de tenir almenys un d’aquests dos objectius: revelar alguna cosa referent al caràcter dels personatges o impulsar l’acció. Sin no compleix cap d’aquestes dues funcions, esborra'l.

5-On començar:
Cap bona història comença pel principi. De fet, les grans històries comencen sempre prop del final.

6- Quin és el teu lema?
Ser un sàdic. No importa quan innocents i purs siguen els teus personatges, si no els passen coses, el lector no sabrà de què estan fets.

7- Per a qui escriure?
Escriu per a una sola persona. Si decideixes obrir la finestra i escriure per al món la teua història provocarà sols una cosa: pneumònia

8- Informació
Dóna informació als teus lectors, i ràpid. Sols en possessió de la informació sobre els personatges i les seues històries podràs imprimir el suspens. En eixe moment el lector voldrà saber què dimonis passa, on, com i per què.