Bona vesprada, amic lector.
Has sentit mai parlar de les constel·lacions? La paraula
evoca espai infinit i nits estelades.
Si l’apliquem a l’escriptura, les constel·lacions, en lloc d'estels, seran
de paraules i ens oferiran un fabulós recurs per trobar ràpidament moltes idees
sobre un tema en concret.
L’avantatge de fer constel·lacions de paraules es que ens
pot ajudar a fer fluir un text.
Com funciona el nostre cervell quan fem les constel·lacions de paraules?
Es tracta d'un procés en el que entren en joc els dos hemisferis, però al seu temps. Si ho fessin alhora seria com en un cotxe accelerar i frenar al mateix temps.
Això es a grans pinzellades el que passa.
Com funciona el nostre cervell quan fem les constel·lacions de paraules?
Es tracta d'un procés en el que entren en joc els dos hemisferis, però al seu temps. Si ho fessin alhora seria com en un cotxe accelerar i frenar al mateix temps.
- Primer actua l'hemisferi dret, el creatiu.
- Un cop creada la constel·lació, sense filtres. Entrarà en joc l'hemisferi esquerre. Encarregat del llenguatge escrit, de la parla, de la lògica.
Això es a grans pinzellades el que passa.
A continuació et pose l’exemple d’una constel·lació de
paraules que se m’ha acudit mentre
berenava pa i pernil i jugava amb una pedreta que he trobat a la butxaca.
*val a dir que, com en qualsevol procès mental, cadascun de nosaltres tenim els nostres propis mapes mentals i fem les nostres pròpies associacions, basades en la nostra experiència, en el nostre bagatge i en la nostra cultura.
*val a dir que, com en qualsevol procès mental, cadascun de nosaltres tenim els nostres propis mapes mentals i fem les nostres pròpies associacions, basades en la nostra experiència, en el nostre bagatge i en la nostra cultura.
Al centre del full he posat la paraula sobre la que vull escriure. En aquest cas “PEDRA"
Al seu voltant paraules que aquesta primera m’evoca,
ràpidament i sense capficar-m’hi massa, després d’espolsar-me les molles de pa
del damunt he escrit unes línies:
 |
| La qualitat de la foto no és gens bona, és el que té fer treballs de camp. |
«Del cel queien els núvols de pedra. En xocar al terra ho feien amb força i el soroll retronava per tota la vall. Aquells núvols, d'un gris plomís, havien escapat dels cims de les muntanyes més altes per algun procés geològic estrany. Ara es precipitaven a terra, freds i inerts i destruïen sota el seu pes les antigues masies que s'havien mantes dempeus, al llarg dels segles, desafiant mil tempestes».
Personalment trobe aquest recurs molt útil.
I tu, amic lector?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada